Itaca

Avui he donat una mica de la meva sang, de la meva vida. Com sempre, només saber que qualcú es pot salvar gràcies a la meva donació, ja em fa sentir una altra vegada viva.

Com quan vaig quedar embaraçada fa 14 anys... era un moment en el que vaig sentir que podia crear vida, i cada vegada que faig una donació sento el mateix.

Avui he anat amb un company de la feina, que aviat li donaran qualque reconeixement de tantes donacions que ha fet. No només pel fet de donar sang, sinó també el de que es molt dificil per a ell que li trobin les venes, casi invisibles, del seu braç.

Moltes vegades li han dit, després de punyir el seu braç sense èxit, que no podia donar. Aixó té molt de mèrit, moltes persones ja haurien deixat de intentar-ho. Ell no.

I com ell, a tots ho recomano. Et fa sentir molt be, especial. I no esperam mai res a canvi. Bé. Això no es veritat. Una ampolla d'aigua i un donut sempre son ben rebuts!!!!