Itaca

Tant quan hi vaig cap a la feina com si surt a pasetjar per ciutat, duc la radio amb els auriculars intentant escoltar un poc de música, no sempre ho aconsegueixo, sobretot als matins. Quina creu: o estàn donant notícies o els locutors estàn dormits encara. Però así aconsegueixo no estresar-me amb la quantitat de gent que em trobo pel camí, el renou dels cotxes, tots complint la rutina diaria d'anar a la feina.

Però avui s'ha acabat. He començat les vacances. Fora aixecar-me prest i pensar cada vespre que deixar per dinar al dia següent. Malgrat era el darrer dia de feina, estaba estresada, nerviosa, cansada. Havia de cercar una manera de treure'm aquesta sensacio d'agobi, així que en arribar al vespre a casa m'he posat a pintar. Sí, ja sé que he estat pintant tot el pis, però encara queden detalls, como ara les portes o els marcs o fins i tot un parell de mobles, així que dit i fet: he agafat la pintura i m'he esplaiat amb la porta principal de la casa. Res sortia bé al principi: es veia que el meu estres feia que tot sortís malament. Però poc a poc he aconseguit fer-la tota, malgrat el recamvi del rotllo no anava be i caia cada vegada, la porta que feia renou, el cà que mirava i casi el pinto també....

Així com avançava pintant la porta m'he trobat amb pensaments varis, un d'ells m'ha semblat molt curiós: i si a l'assassí aquest dels estats units li aguessin venut un pinzell - o corró - cada vegada que anava a comprar un rifle? potser hauria tret tota la seva mala llet amb les parets i molta gent s'hauria salvat...

Siau bons i quan trobeu estau estresats o molt sensibles, fer-vos un favor i cercau una activitat relaxant: pintar, ballar, escoltar música.... dona igual.