Itaca

Fa pocs dies et vaig trucar pel teu aniversari, quants? 45? uf, com passa el temps!!

Crec ens coneixem desde els 14-15 anys, i moltes vegades hem xerrat de les coses que hem viscut junts d'adolescents, amb la pandilla, també amb els del Kodokan fent Judo, o quan vas entrar a la Muntada i em vaig acostar per primera vegada a un cavall. Amant dels animals, lliure com el vent, sempre amb el teu somriure i la tranquil·litat que em donaves quan et cridaba per que necessitava xerrar amb qualcú. Que per cert si escric aixó en aquesta llengua és la que vaig començar a aprendre amb tu, i per la teva "culpa" també em vaig apuntar a aprendre coses noves a la universitat. Molt del que soc és gràcies a la teva influència a la meva vida.

La gent que t'ha conegut aquests anys ja sap probablement de quí estic xerrant, i si, avui m'han dit que no has superat la "petita intervenció" que deies t'havien de fer. Ens hem quedat tots en estat de xoc, com conmocionats. He hagut d'anar al primer municipal que he trobat per demanar-li si era veritat. No ho podia creure. I amb la gent que durant el dia ens hem cridat per telèfon tots deiem el mateix: però no pot ser ell!!

No puc casi escriure, i aixó que he estat tot el dia mirant de calmarme abans de escriure res. Segueixo pensant que ha estat una putada. No ho puc descriure de cap altra manera. I estic per dir que tota Palma està conmocionada també. No només l'Ajuntament, l'escola de la P.Municipal, els de la P.Montada, els de la UIB, els de les diverses arts marcials que has practitat i ensenyat, els d'hípica, piragüisme, tir amb arc.... i sobretot la teva família, els teus pares i sobretot el teu germà petit, Vicenç una abraçada molt forta. El meu condol a tothom. En Joan d'Eivissa - com molts els coneixien, JM per als amics també, ens ha deixat. El teu viatge cap a Ìtaca ha arribat al final.

P.D. : quan he pogut assimilar un poc la notícia de que no et tornaré a veure, m'ha entrat com una mica de pànic, i he començat a cridat i enviar missatges a altres amics, amb el que sempre em deies: com va tot? tot be? segur?