Itaca

El Miquel i el seu amic Víctor ens van prendre el pel sense preparar-ho. Na Verónica i jo ens ho creiem tot el que ells deien, semblava veritat. Tot començà quan deiem de jugar a cartes, i van xerrar de com es jugava a pòker...

Sí, sí, quina que ens vau ficar nois!! I per que ja no podies més Miquel, que si no, no ens hauriem adonat!!!

Lo del Bar que s'obria ja va ser quan vaig obrir els ulls; ens estàveu contant una història inventada, però nosaltres dues ens ho havíem cregut tot!!!

El que vam riure després és impossible de descriure, oi?

Ho torno a repetir; gràcies per ser com ets i fer nos pasar un vespre tan bó.