Administrar

Bloc de les aventures i desventures de la Carme

reventada

Carme | 16 Octubre, 2004 15:57

Sí, estic reventada...

A la feina ens estam traslladant a un altre edifici, i duc tota la setmana sense seure davant l'ordinador. I tenint en compte que sempre, sempre, des de fa uns anys, estic sempre seguda, no vegis com tinc les cames i els peus!!!

Haurem de fer mes exercisi, per que a mes els ascensors s'han romput de tant pujar mobles i caixes.... uf, nomes de pensar en el que encara queda...

Pero aquesta setmana també ha pasar una cosa molt curiosa. Amb tot aquest trui, m'he adonat que ni he tingut temps per pensar, era arribar a casa al vespre i ala, a dormir!!! Aixo si, des de les 6 del matí fent de tot, pero es que ni tan sols he pogut agafar un llibre, ni una línia, i ja tinc 4 proves per fer, la pitjor de totes Algebra per dimarts... No se com ho fare, pero no penso tirar la tovallola ara (no se si es diu aixi... :-(

I es que estic tan cansada que ni pensar puc, si qualcu veu que faig moltes errades escrivint, que m'ho digui, ok??

Petonets "cansadets" als lectors..      ;-)
Carme

La jubilació de la meva mare

Carme | 19 Setembre, 2004 18:52

Com canvia tota la vida per només un aconteciment com el de la jubilació de la meva mare!!!

Fa 13 anys que fa feina de venedora de cupons (ONCE) i dia 1 d'octubre es jubila anticipadament (fins març no s'havia de retirar).

O sigui que ara no tindré qui em desperti als matins!!!!

I es que, per que ho enteneu, acompanyaba a les 7 del matí cada dia de dilluns a divendres a la seva feina: al principi només era al hivern, per que al no veure molt es "menjava" les faroles i papereres del camí.

Més endavant, i degut a un parell d'atracaments, un d'ells al carrer, ja li acompanyaba amb el meu ca, pastor alemán.

I així es la vida, ara em quedaré sense despertador!!

De fet, també tremolo... i es que com es viuda, no se jo, com que tindrá molt de temps per pensar massa,. Espero trobi qualque activitat que pugi fer i li agradi i que surti amb les seves amigues.

Enhorabona mami, ja era hora!! Així podrás dir que tens tot el dia per fer el que vulguis, que el cansament que dus de tota la vida fent feina veuràs com s'en va en quant comencis les vacances indefinides.



un dia sense agenda

Carme | 01 Setembre, 2004 11:42

Ahir un amic va estar tot el matí sense mòvil; qualcú el va trobar i el va poder recuperar a la tarda.

Això em va recordar que abans duiem una agenda molt grossa, amb molts de papers i tarjetes, amb tots els telèfons, adreçes dels amics, onomàstiques etc... al menys la meva era molt pesada!!

Ara com ho duim tot a un aparell petitet, quan el perds o te'l deixes a ca teva... quin desastre! No recordam cap telèfon ni res. Jo al menys ho duc tot al mòvil, fins bloc de notes amb anotacions des de que fer avui fins la llista per anar a comprar, i cada contacte amb els seus telèfons, emails, adreçes, onomàstiques etc.... be, de tot. Perdre aquest aparell malgrat sigui només un matí em suposa tant de estres, que hauria de deixar la feina i anar a cercar-ho (i que consti que m'ha pasat un parell de vegades....)

Be, aixó també m'ha fet recordar que hauria de fer una copia de seguretat dels contactes del meu telèfon, no sigui que s'espenyi o el perdi ... aixó si que seria un desastre total!!!





casco

Carme | 30 Agost, 2004 12:46

Ja tinc "casco"... 
No recordo desde quan tinc ganes de tenir moto pròpia.  Segurament des de l'adolescència, i ara, a prop dels 40, he aconseguit el casc i potser una vespa...
Però només pensar en el segur, impostos etc... uf....

Sovint, sempre que em conviden, vaig de "paquete" amb uns amics. Només sentir l'aire ja em canvia la cara, l'estat d'ànim, tot. No entenc aquesta gent que només vol còrrer, a veure qui pot més sense caure.  Jo nomes vull sentir l'aire, veure paisatge, aturar a on vulgui.

I si torno a agafar la meva bici? Ecològica, et manté en forma i àgil, també em puc aturar i aparcar a qualsevol lloc....  Uf, pero quan plou o fa un sol com el d'avui... tela!!

De moment m'hauré de conformar amb el casc!!   :-(

Quelitas y paté

Carme | 29 Agost, 2004 15:31

Vaya fin de semana más largo... se me hace eterno.

Cuando quiero tener un momento para mi sola, nunca lo encuentro. Hoy que tenia el dia enterito para mi, el piso para mi, el ordenador para mi sola.... no me pasan las horas. El tiempo me pasa muy lento, encima está todo el dia nublado en el exterior y en mi corazón...

Dichosas vacaciones!! Se suponía tenía que descansar estos meses de verano de tanto estudiar y trabajar, y resulta que, aunque tenga muchos planes para el verano, luego me sobran horas.  Dichosa soledad interior, que a veces necesito pero a veces me nubla la mente y el corazón...

Dentro de unos días por fin volveré a los estudios, al ritmo frenético universitario, al despertarse y despertar pronto a la family para llegar a tiempo a los correspondientes trabajos y colegio...

Sé lo que me pasa perfectamente, no necesito pagar un psicólogo para que me diga que rozando los 40 y con mi hija adolescente que aparentemente ya no me necesita - pero tienes que seguir ahí, para cuando sea necesario - pues te da la sensación que has perdido los papeles...

Supongo que como el día nublado, después de la tormenta ya vendrá la calma. Dichosas crisis de fin de semana. Acabo de encontrar un paquete de quelitas y una lata de paté, alguien se apunta??  (a falta de pan, buenas son las quelitas....)    

;-)

«Anterior   1 2 3 ... 28 29 30 31 32 33 34  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS