Itaca

Vaya fin de semana más largo... se me hace eterno.

Cuando quiero tener un momento para mi sola, nunca lo encuentro. Hoy que tenia el dia enterito para mi, el piso para mi, el ordenador para mi sola.... no me pasan las horas. El tiempo me pasa muy lento, encima está todo el dia nublado en el exterior y en mi corazón...

Dichosas vacaciones!! Se suponía tenía que descansar estos meses de verano de tanto estudiar y trabajar, y resulta que, aunque tenga muchos planes para el verano, luego me sobran horas.  Dichosa soledad interior, que a veces necesito pero a veces me nubla la mente y el corazón...

Dentro de unos días por fin volveré a los estudios, al ritmo frenético universitario, al despertarse y despertar pronto a la family para llegar a tiempo a los correspondientes trabajos y colegio...

Sé lo que me pasa perfectamente, no necesito pagar un psicólogo para que me diga que rozando los 40 y con mi hija adolescente que aparentemente ya no me necesita - pero tienes que seguir ahí, para cuando sea necesario - pues te da la sensación que has perdido los papeles...

Supongo que como el día nublado, después de la tormenta ya vendrá la calma. Dichosas crisis de fin de semana. Acabo de encontrar un paquete de quelitas y una lata de paté, alguien se apunta??  (a falta de pan, buenas son las quelitas....)    

;-)

Avui he donat una mica de la meva sang, de la meva vida. Com sempre, només saber que qualcú es pot salvar gràcies a la meva donació, ja em fa sentir una altra vegada viva.

Com quan vaig quedar embaraçada fa 14 anys... era un moment en el que vaig sentir que podia crear vida, i cada vegada que faig una donació sento el mateix.

Avui he anat amb un company de la feina, que aviat li donaran qualque reconeixement de tantes donacions que ha fet. No només pel fet de donar sang, sinó també el de que es molt dificil per a ell que li trobin les venes, casi invisibles, del seu braç.

Moltes vegades li han dit, després de punyir el seu braç sense èxit, que no podia donar. Aixó té molt de mèrit, moltes persones ja haurien deixat de intentar-ho. Ell no.

I com ell, a tots ho recomano. Et fa sentir molt be, especial. I no esperam mai res a canvi. Bé. Això no es veritat. Una ampolla d'aigua i un donut sempre son ben rebuts!!!!

Aquest estiu no he sortit de viatge com d'altres anys Tampoc he fet res d'especial, però si que he tingut moments molt bons. El millor de tots, conèixer en Miquel. Quina pasada!! Vaja quin amic que he fet. El millor. Espero estudiant plegats aquest semestre agafi més ànims, la veritat es que m'ha agafat una mica cansada de tot. Gràcies des d'aqui per mostrarme que em puc riure i viure tant... jeje, encara no he aturat de riure!!!!

Feia temps que volia tenir un bloc i ara... amb aquesta calor tinc les neurones que encara no funcionen be.. I d'aqui no res tornem a estudiar! Vaig a veure com funciona tot aixó, de moment, uns quans enllaços per començar

Ja tens el teu propi bloc. Per començar a escriure-hi pots accedir a l'administració amb el teu nom d'usuari i la teva clau. Aquest missatge surt per defecte i el podràs esborrar o subtituir pel teu propi missatge de benvinguda. Atenció: si obres un nou diari i no fas cap mena d'aportació l'esborrarem sense previ avís.