De vacaciones obligadas de la Universidad, me he propuesto leer más libros esta temporada.
Ayer dí con un reportaje en la revista Magazine (que se distribuye conjuntamente con diversos periódicos) sobre el que titula este artículo.
No consigo encontrar enlace en internet en castellano sobre el mismo, así que pongo aquí algunos trozos de lo publicado por David Dusster.
La autora, Sabine Juegler, en la actualidad de 33 años, empresaria en Alemania y madre de cuatro hijos, evoca en este libro su infancia entre los fayu de Papúa, con quienes vivió hasta que se trasladó a Alemania, con 17 años.
Tenía 7 años cuando sus padres emprendieron una misión lingüística con una tribu recién descubierta en una remota región del archipiélago indonesio.
Estos pasajes del libro hablan de la adaptabilidad de los niños, la amistad y los miedos de este Tarzán femenino.
Algunos extractos del libro:
"Los niños fayu no solamente eran miedosos, sino que además no sabían jugar. (...) Les enseñamos a jugar al fútbol y al escondite. A cambio, ellos nos enseñaron a utilizar el arco y las flechas (...), a hacer fuego sin cerillas o un cuchillo con caña de bambú."
"Mi padre cambió un par de objetos por unos trozos de carne de serpiente que, de verdad, nos supieron de maravilla".
Pues nada, a buscar el libro, que me he "picado" y tengo ganas de leerlo. Me pregunto si podré encontrarlo en castellano (o catalán o inglés), espero no esté sólo en su idioma natal...
Por cierto, Styria en la web, encuentro es el
"Corazón verde de Austria"
Entrevista a Ricardo Galli
El Blog de Ricardo Galli existeix des de 2004 i en ell aquest professor de l'Universitat de li Illes Balears parla d'Internet, el programari lliure i l'entorn legal en el qual aquest es mou. El seu projecte
Menéame, que presentarà el pròxim 6 d'abril en les jornades Blogak 2.0 de Bilbao, ha tingut una gran acollida, com alguns dels seus comentaris sobre els temes més polèmics. (veure l'entrevista sencera a
El País )
Com estudiant - al principi autònoma,
com molta gent del món informàtic - i ara com a estudiant d'Informàtica de Sistemes de la
UOC, descobrir i col·laborar amb el Programari Lliure va ser per a mí com una injecció de vida a nivell informàtic. I veure que col·labora gent de per tot el món, en qualsevol idioma, grups de traduccions, grups de desenvolupadors que al seu temps lliure es dediquen al programari lliure, és molt gratificant i aprens molt, i només a nivell informàtic, sino també a nivell humà.
Des d'aquí vull animar a tots els amants de la llibertat a col·laborar, per poc que sigui: el resultat és que et puja l'ànim, les ganes de seguir endavant, i trobes gent fantàstica pel camí. Com deia
Machado,
"Caminante no hay camino, se hace camino al andar".
Un equip d'investigadors alemanys ha aconseguit aïllar cèl·lules mare a testicles de rosegadors. I el més interessant és que sota determinades condicions, va ser possible aconseguir colònies de cèl·lules mare, similars a les procedents d'embrions. Els investigadors creuen que poden obtenir cèl·lules similars en éssers humans.
Notícia vista en
Menéame
Notícia original:
BBC
La notícia s'ha agafat amb molt bon humor per part del varons de
Menéame
i en realitat no és per tant. La ciència ha d'investigar per a poder curar a la gent, però així i tot m'ha fet gràcia com s'ho han agafat. Un punt per ells. Això sí, al chat després hem començat - amb molt bon ambient també - a dir que ells hauríen de saber el que patim les dones quan donam llum a un ser viu. I xerrant amb fet un altre post titulat
"Compartir el dolor del parto, ¡eso duele!", on surt una imatge en la qual es veu la dona donant a llum i estirant unes cordes lligades als testicles de l'home per compartir el dolor... "Els indis huicholes pensen que la parella de la dona ha de compartir el dolor i el plaer de donar a llum: per això, mentre ella està de part, el marit s'asseu a les bigues situades sobre el seu cap amb una corda lligada als testicles... " No sé si patirán tant com nosaltres, però deu fer mal això oi??